(escrit per Tuutikki Tolonen)
Al Museu de l’Aula del Dret d’Autor s’ha inaugurat una exposició de pel·lícules antigues. La classe de l’Anna i en Josuè havia d’anar-hi avui. Però quan hi arriben, troben un cotxe de policia al davant. Què ha passat?
La classe entra al museu encuriosida. A l’entrada, una guia del museu, inquieta, dona explicacions a un policia: — Han robat totes les cintes de pel·lícules antigues! Un lladre les ha agafat de la caixa del costat de la porta del darrere mentre jo portava cadires cap a l’auditori.
—Anem a veure aquesta caixa —diu el policia.
La guia i el policia desapareixen cap a la porta del darrere.
—Què farem, ara? —pregunta l’Iris a la mestra.
—Hem de tornar a classe? —diu en Mario.
La mestra els mira pensativa.
—Esperem-nos una estona. Potser trobaran les cintes de les pel·lícules. Porteu les jaquetes al guarda-roba i torneu cap aquí.
Al guarda-roba, l’Anna hi troba una sorpresa. —Hi ha un lloro assegut al penjador!
—Apa, mireu! —M’agradaria saber si és aquí assegut des de fa gaire estona —diu l’Anna a en Josuè.
En Josuè mira el lloro i diu:
—Seguramentés l’únic testimoni del robatori. Llàstima que no pugui explicar-nos-ho.
El lloro mira els nens amb els seus ulls petits, negres i brillants.
—Potser ho puc fer —xiuxiueja, de sobte, amb veu ronca.
—Què? —criden l’Anna i en Josuè. —Pots parlar?
—Doncs clar? —respon el lloro.
—Entesos. Qui s’ha endut les cintes? —pregunta en Josuè.
—Informació per informació: una resposta per una resposta —diu el lloro amb una clacada.
—Això què vol dir? —pregunta l’Anna.
El lloro mira fixament l’Anna i contesta:
—Soc el lloro dels drets d’autor.
Jo pregunto i vosaltres responeu. Si em doneu la resposta correcta, rebreu una lletra. Les lletres us diran qui ha robat les cintes.
Gairebé tota la classe està reunida al voltant del lloro. Els nens es miren.
—D’acord. —Digue’ns la primera tasca! —diu en Josuè.