En virtut de la Llei de propietat intel·lectual, és lícita la inclusió en una obra pròpia de fragments d’altres d’alienes de naturalesa escrita, sonora o audiovisual, així com la d’obres aïllades de caràcter plàstic o fotogràfic figuratiu, sempre que es tracti d’obres ja divulgades i la inclusió es faci a títol de citació o per a la seva anàlisi, comentari o judici crític. Aquesta utilització només es podrà fer amb finalitats docents o de recerca, en la mesura justificada per la finalitat d’aquesta incorporació i indicant la font i el nom de l’autor de l’obra utilitzada. A causa del caràcter del dret de citació, s’utilitza generalment en treballs científics, en l’àmbit de l’ensenyament i també per fer crítiques de les obres d’altres persones. Si no hi concorre una finalitat docent o de recerca, es necessita obtenir autorització.
Només es permet citar d’una obra divulgada, és a dir, una obra que l’autor hagi posat a disposició del públic d’alguna manera. La citació ha de tenir una connexió rellevant amb l’obra per a la qual s’agafa la citació.
L’extensió d’una citació permesa, és a dir, la «mesura necessària per a la finalitat», no està definida per la llei, sinó que sempre ha de decidir-se cas per cas. En termes generals, es pot dir que la citació no pot ser gaire llarga, ha de limitar-se a un fragment.
En citar una obra, sempre s’ha de mencionar la font de la citació, és a dir, en general, el nom de l’autor i l’obra font.