Les obres literàries inclouen, per exemple, llibres, articles, contes, poemes, tesis, pròlegs, textos teatrals, etc.
Llei de propietat intel·lectual, article 10
Són actes de comunicació pública aquells en què una pluralitat de persones pot tenir accés a l’obra sense prèvia distribució d’exemplars a cadascuna d’elles. Per exemple, una lectura dramatitzada, la projecció d’un vídeo, posar música o pel·lícules a classe per als alumnes, etc.
La comunicació no es considera pública quan se celebra dins d’un àmbit estrictament domèstic que no està integrat o connectat a una xarxa de difusió de qualsevol mena.
Quan un professor llegeix un llibre o recita una poesia a classe, fa un acte de comunicació pública. També quan projecta textos o imatges, o posa música o pel·lícules als alumnes. Amb caràcter general, tot acte de representació pública exigeix autorització. Una interpretació d’una obra dramàtica en un teatre és un acte de comunicació pública. Es pot obtenir l’autorització per fer-ho a SGAE. Que l’acte sigui de pagament o gratuït és irrellevant per a la necessitat del permís, en cas que es tracti d’un acte públic.
Si el professor vol copiar o enganxar imatges o extractes d’un llibre en un material propi, necessita permís per fer-ho, excepte que sigui d’aplicació el límit de citació. Per projectar vídeos en línia en l’ensenyament, es necessita permís.
Llei de propietat intel·lectual, article 20
Es poden fer hipervincles directes en línia al material autoritzat pel titular dels drets. Per exemple, un professor pot incloure un enllaç en el seu propi material o plataforma del curs, a través del qual els alumnes poden accedir al lloc web original on és el material.