Els drets d’autor es componen de dos tipus de drets: d’explotació i morals.
L’autor té el dret exclusiu a decidir si es fan còpies de la seva obra i si l’obra es posa a disposició del públic. L’autor també pot decidir si la seva obra es pot modificar, traduir-se a un altre idioma, presentar-se o expressar-se en un altre gènere literari o artístic o utilitzant un altre mètode. En altres paraules, si es vol utilitzar una obra creada per una altra persona, com a tal o en una forma modificada, es necessita el permís de l’autor. Si es tracta d’una obra creada conjuntament per diverses persones, es necessita el permís de cadascuna per utilitzar l’obra.
Un autor és una persona que ha creat una obra. Un autor pot ser, per exemple, un escriptor, compositor, lletrista, director de cinema, guionista, fotògraf, il·lustrador, etc. Un autor és sempre una persona física. No obstant això, en el cas dels programes d’ordinador, la Llei de propietat intel·lectual permet que també puguin ser considerades autores les persones jurídiques. No importa l’edat de l’autor: un menor d’edat també pot ser autor i estar protegit per drets d’autor.
Si dues o més persones creen una obra juntes, s’origina una obra en col·laboració. Els drets d’autor en una obra en col·laboració es generen per als autors conjuntament. Es necessita el permís de tots ells per utilitzar l’obra. D’altra banda, són obres col·lectives les que es creen per iniciativa i sota la coordinació d’una persona natural o jurídica que l’edita i divulga sota el seu nom, i està constituïda per la reunió d’aportacions de diferents autors la contribució personal dels quals es fon en una creació única i autònoma, per a la qual hagi estat concebuda sense que sigui possible atribuir separadament a qualsevol d’ells un dret sobre el conjunt de l’obra realitzada. Són obres col·lectives els diaris o els diccionaris, entre d’altres. Excepte pacte en contrari, els drets sobre l’obra col·lectiva corresponen a la persona que l’editi i divulgui sota el seu nom.
Un autor pot cedir tots o part dels seus drets a una altra persona, per exemple una editorial, una productora o, fins i tot, una empresa. El cessionari es converteix en el titular dels drets que li han estat cedits.
El titular dels drets és a qui pertanyen els drets en virtut de la Llei de propietat intel·lectual. El titular dels drets pot ser l’autor original de l’obra o a qui l’autor hagi cedit, totalment o parcialment, els seus drets d’autor. Entre els titulars de drets s’inclouen, per exemple, un editor, un productor de cinema i un productor de so. La cessió dels drets d’autor pot acordar-se, per exemple, en un contracte de publicació, discogràfic, cinematogràfic, de feina, de conveni col·lectiu, etc. En un contracte de llicència o de concessió, en general, s’acorda la cessió d’un dret d’ús determinat, com el dret a utilitzar un material didàctic electrònic o un audiollibre. El destinatari d’un dret d’ús no es converteix en el titular dels drets.
Ser propietari d’una còpia d’una obra, com ara un llibre, l’enregistrament d’una pel·lícula o un quadre, no genera drets d’autor sobre l’obra per al propietari.
Llei de propietat intel·lectual, article 17
Pertany als drets patrimonials el dret exclusiu a decidir:
El dret a fer còpies cobreix qualsevol forma de reproducció de l’obra. Fer una còpia és, per exemple, enregistrar una obra en format digital, escanejar-la, fotocopiar-la, o fer-ne una altra reproducció.
Entre els drets exclusius de l’autor també s’inclou el dret a decidir si copiar l’obra en una forma modificada. El dret a decidir si fer còpies d’una obra també s’aplica a una part de l’obra. Per exemple, per copiar un vers d’un poema o una part d’un article, s’exigeix el permís de l’autor, excepte que pugui ser d’aplicació algun límit o excepció.
Una obra es comunica públicament o es posa a disposició del públic quan, per exemple, s’interpreta una composició en un concert, es projecta una pel·lícula en un cinema, es penja una fotografia en un lloc web o es posa a la venda un llibre en una llibreria. Una obra pot posar-se a disposició del públic, per exemple, a través d’una xarxa informàtica, presentant o mostrant l’obra en públic.
No obstant això, per exemple, en l’àmbit familiar, estrictament domèstic, poden veure’s pel·lícules lliurement perquè en aquest cas no es tracta d’una comunicació pública. També es pot deixar a un familiar o amic una còpia d’una obra individual feta per a ús privat.
Llei de propietat intel·lectual, article 17 i següents
Els drets morals inclouen dos elements principals: el dret de paternitat i el dret d’integritat.
Quant a l’ús d’una obra, el dret de paternitat significa l’obligació d’indicar el nom de l’autor en relació amb l’ús. El nom s’ha d’indicar d’acord amb les bones pràctiques quan es fa una còpia de l’obra o quan l’obra es posa a disposició del públic, per exemple presentant-la públicament. No hi ha regles exactes sobre on i com indicar el nom. El nom ha d’incloure’s convenientment en el context que escaigui en cada cas particular.
El dret a la integritat implica que una obra no pot modificar-se de manera que ofengui el valor literari o artístic, els legítims interessos o la reputació de l’autor. L’obra tampoc ha de posar-se a disposició del públic d’una manera o en un context ofensiu.
Llei de propietat intel·lectual, article 14
Com a regla general, l’autor té el dret exclusiu a decidir sobre l’ús de la seva obra. No obstant això, a la Llei de propietat intel·lectual hi ha diverses excepcions als drets exclusius de l’autor. S’anomenen límits o excepcions als drets d’autor. En virtut dels límits o excepcions, l’obra es pot utilitzar sense el permís de l’autor.
Dos límits habituals són el límit de còpia privada i el límit de citació. La Llei de propietat intel·lectual també conté un límit en benefici del professorat de l’educació reglada impartida en centres integrats en el sistema educatiu espanyol (article 32.3) i per a centres universitaris (article 32.4) per a la il·lustració amb finalitats educatives.
Aquests límits s’apliquen tant a centres públics com privats. En el cas de centres educatius de grau inferior a l’ensenyament universitari, per exemple, instituts o escoles, per fer còpies de llibres de text o distribuir les còpies o posar-les a disposició dels alumnes, es necessita autorització dels titulars de drets o de l’entitat de gestió que els representa. CEDRO concedeix llicència a centres educatius perquè puguin fer còpies d’obres textuals i les puguin compartir amb els alumnes.
En utilitzar l’obra, s’han de respectar els drets morals de l’autor, és a dir, s’han d’indicar l’autor i la font.