Un autor és lliure de cedir els seus drets d’autor, per exemple, a una altra persona o entitat. Les cessions s’han d’acordar per escrit. Per exemple, un escriptor pot cedir el dret de publicació d’un article que ha escrit en una revista.
La llei no imposa cap forma específica per acordar els drets d’autor. Ara bé, la cessió s’ha de fer per escrit.
L’autor pot cedir els seus drets totalment o en part, i la cessió queda limitada al dret o drets cedits, a les modalitats d’explotació expressament previstes i al temps i àmbit territorial que es determinin. No hi ha restriccions sobre el contingut de l’acord en matèria de drets d’autor. En els contractes es pot establir lliurement, per exemple, el preu d’una llicència d’ús d’una obra. L’autor també pot cedir els drets de l’ús de la seva obra, per exemple, amb una llicència oberta, com ara una llicència Creative Commons.
No obstant això, l’autor no pot cedir els seus drets morals.
Malgrat això, cal remarcar que els drets d’autor són un assumpte diferent dels drets de propietat. Quan es ven una còpia d’una obra, com un quadre, un llibre o un CD, no se cedeixen al comprador els drets d’autor de la còpia de l’obra que ha comprat, de manera que, per exemple, tenir un CD no dona dret a pujar les cançons del CD a pàgines web.
Llei de propietat intel·lectual, articles 43 i 56
Les entitats de gestió de drets de propietat intel·lectual poden concedir llicències a diferents usuaris (centres d’ensenyament, empreses, botigues, bars, gimnasos, etc.) per a l’ús de les obres i prestacions dels titulars de drets als quals representen. També duen a terme altres activitats, com la recaptació d’aquells drets de simple remuneració que la llei exigeix que siguin gestionats per una entitat de gestió, per exemple, remuneració per préstec públic bibliotecari o la recaptació de la gestió per còpia privada.
Alcalá, 21, 2.º dcha.
28014 Madrid
